Celebrem-ho movent l'ànima com si moguéssim l'esquelet



Carta oberta a les famílies


Benvolgudes famílies, aquesta és una carta plena de gratitud, reconeixement i admiració…


per la intrepidesa que ha suposat viure aquest curs escolar des de l’esperança;

per la confiança que heu posat en les escoles i en els docents dels vostres fills i filles;

pel coratge d'abraçar l’experiència COVID de la família sencera;

per la fe que heu posat en la vostra xarxa social de suport;

i per incloure dins d'aquesta xarxa, ni que sigui per un sol segon, la humanitat sencera;

per la perseverança expressada des de la gratuïtat i l’entrega;

per la insubmissió a seguir fent les coses com fins ara i l’atreviment a ser vosaltres el motor del canvi;

per les grans dosis de creativitat a l'hora de conciliar les demandes i exigències que han plogut sobre vostre;

i per no oblidar que allò essencial, allò que és invisible als ulls, ens ha acompanyat en tot moment.

Després d'estar un curs sencer acompanyant l'experiència emocional de la COVID amb adolescents, puc compartir amb vosaltres que és possible florir a través de l'adversitat. La llum que hi ha en ells i elles té a veure amb la vostra. Mares, pares, avis i àvies, tiets, tietes cosins i cosines, teniu motius per confiar en com esteu fent les coses. I si no, jutgeu vosaltres mateixos llegint-los a través de la seva vivència. El que trobareu a continuació és resultat de preguntar als adolescents en què creuen que els ha ajudat com a persones passar per l’experiència de la pandèmia. Sovint, els nostres fills i filles, ens ensenyen el camí.


"Per primera vegada he entès què significa estimar els meus germans"

"He pogut sentir la fragilitat de la vida en cada abraçada que no he pogut donar als meus avis"

"He descobert qui sóc en realitat"

"Per primer cop he escoltat sense angoixa el silenci"

"he decidit que vull enamorar-me"

"He madurat"

"M'he obert al dolor de perdre algú"

"Ara valoro el que realment té valor"

"He trobat el meu jo autèntic"

"He explicat a casa que sóc gai i ho han celebrat. Per primer cop sento que no hi ha res dolent en mi"

"Sóc més madur, més responsable, més, empàtic, més pacient..."

"M'he obert als altres"

"No ho hagués dit mai però m'he sentit optimista per primera vegada a la vida"

"He millorat el meu pla existencial"

"He sortit de la meva zona de confort"

"sóc més conscient de tot"

"ara sento gratitud cada vegada que veig els avis, els cosins i els tiets"

"he descobert la meva verdadera passió"

"he reconnectat amb els meus pares"

"he passat temps amb els meus pares, no recordava que me'ls estimo tant, els hi dec tot, sóc qui sóc gràcies a ells"

"he deixat de matar-me amb els meus germans"

"he descobert noves aficions"

"La màgia m'ha seduït, penso de dedicar tota la meva vida a ser mag"

"ja no sóc un nen"

"No sabia que jugar a jocs de taula amb la meva família pogués fer-me tant feliç"

"He après a tocar un instrument, he cuinat, he meditat, he fet yoga..."

"Ara he entès que puc ser útil, potser aquest és realment el sentit d'estar aquí "

"..." (1)

És possible que necessitem espolsar-nos l'esgotament en el que estem immersos per entendre que la grandesa del que estem vivint és les persones en les que ens estem convertint. Persones més sàvies, més útils i més lluminoses. Ha arribat el moment de prendre'n consciència i celebrar-ho movent l'ànima com si moguéssim l’esquelet.

(1) Font: Alumnes de primer d'ESO a segon de Batxillerat de l'institut Pere Calders de Cerdanyola. Alumnes de Batxillerat de l'Institut Cirvànum de Torelló