Recordar, del llatí 'recordari': tornar a passar pel cor




Doncs resulta que recordar, etimològicament, significa tornar a passar pel cor. Del llatí recordari , re que significa tornar a i cordis que significa cor. Com si tot allò que has viscut pensat i sentit fes una llarga cua a les portes del teu cor esperant a ser acollit, estimat i legitimitat per tu mateixa. Com si la memòria, a part d'acomplir amb la seva funció adaptativa de permetre'ns ubicar en una línia biogràfica, d'esdeveniments i aprenentatges servís per donar-nos l'oportunitat d'abraçar sense condicions la nostra existència sencera i la dels altres. Com si igual que fem nosaltres quan correm cap a casa a compartir amb la mare i el pare les nostres adversitats i alegries, és a dir a ser estimats, els nostres records tornessin a casa seva pel mateix motiu.


Com si tot allò que has viscut pensat i sentit fes una llarga cua a les portes del teu cor esperant a ser acollit, estimat i legitimitat per tu mateixa

Tornar a passar pel cor les nostres adversitats i el nostre patiment significa establir-hi un diàleg madur i honest que ens permeti una mirada sense retret ni rebuig, una mirada en definitiva amorosa i plena de llum. Significa acceptar la totalitat de la nostra existència per molt desagradable que aquesta sigui i retre un sentit homenatge a la nostra capacitat per perseverar, sobreposar-nos i transformar-nos.


Quan recordem el patiment des d'un espai desproveït de compassió i tendresa el resultat és la vergonya, la culpa, el menyspreu, la ira i la frustració.

Quan recordem el patiment des d'un espai amorós i ple de llum no és que aquest desaparegui, ni molt menys, però el podem viure de manera emparada i confortable amb capacitat per acollir-nos i, per tant, estar en disposició de créixer i regalar aquest creixement als altres.


Significa acceptar la totalitat de la nostra existència per molt desagradable que aquesta sigui i retre un sentit homenatge a la nostra capacitat per perseverar, sobreposar-nos i transformar-nos.

Tornar a passar pel cor les alegries i acompliments significa tenir l'oportunitat de viure'ls de manera despresa, sense prendre'n possessió, amb la gratitud de qui sap que darrera cada assoliment personal hi ha l'entrega, l'esforç i la inspiració de generacions senceres.


Quan recordem tot allò que ens ha sigut favorable en un espai desproveït d'amor i llum, convertim els privilegis en exigències i les exigències en patiment quan allò favorable desapareix.

Quan recordem les nostres alegries des del cor ens envaeix la joia de saber-nos part d'una vida que no necessita per res l'enginy humà. Una vida respectuosa, tremendament intel·ligent, generosa i absolutament gratuïta.


Estar disposats i disposades a recordar amb el cor suposa dir sí a la vida amb majúscules, sense especular. Possiblement el Nadal sigui el moment perfecte per fer-ho. Hi ha tantes coses que necessiten d'aquesta mirada: el confinament, la distància social, la precarietat de tantes famílies i tots i cada un dels acompliments que en aquests temps d'incertesa anem assolint amb confiança, cooperació, optimisme i raons per viure.


Bon Nadal!