Què sabem de moment?
- Que sigui com una pluja fina o en forma de tempesta, la Pandèmia està sent una experiència d'alta exigència i desgast emocional.
- Que si rebutgem el present, és a dir la nostra realitat, a qui reclutarem per gestionar-la és al nostre circuït de la supervivència allunyant-nos immediatament de la Presència necessària per col·laborar de manera útil i creativa amb el que està passant i perdent l'accés als nostres recursos personals.
- Que podem utilitzar les nostres competències emocionals com a recursos personals per a dotar-nos de sostenibilitat, satisfacció i sentit en la nostra missió d'educar.
Avui presento el primer recurs.
Com que el nostre objectiu és l’autogovern emocional, el primer que farem és treballar la consciència de les nostres emocions. La Consciència Emocional és la competència que posem en marxa quan prenem consciència del nostre estat d’ànim i de l’impacte d’aquest en la nostra manera de pensar, actuar i prendre decisions.
Per ser competents en la nostra consciència emocional hi ha un requisit important: entendre que igual que nosaltres, tota experiència emocional és única, subjectiva i legítima.
Única: Tot i que compartim amb la resta d'humans la vivència d'emocions que són automàtiques, innates i molt universals, la nostra experiència emocional és construïda. La construïm a partir de la nostra relació amb nosaltres, amb els altres i amb les circumstàncies. Davant la pèrdua, tots experimentem tristesa però la tristesa de cada persona és absolutament diferent a les dels altres. Tant diferent com la vida que hem tingut, els pares que ens han educat, les coses que ens han passat...
Subjectiva: Els éssers humans no veiem la realitat tal i com és sinó tal i com som. En la nostra espècie l'acte de percepció és a la vegada un acte d'interpretació. Tot en l'ésser humà és subjectiu, la vivència emocional també.
Legítima: En la consciència emocional ens centrem en l'emoció i no pas en l'expressió d'aquesta. Per tant sempre cal ubicar l'emoció en un espai lliure de judici. Un espai on acollir-la i a través del pensament crític deixar-la en disposició d'elaborar-la i gestionar-la. Si no legitimem l'emoció no en som interlocutors vàlids i tanquem la porta a la possibilitat de dialogar-hi de manera honesta i eficient. Només si ens obrim a legitimar la vivència de l'ira, la gelosia o l'enveja podem obrir-nos al procés necessari per expressar-la també de manera legítima, és a dir, de manera que no comporti cap dany ni per a nosaltres, ni per als altres, ni per a l'entorn.
Una vegada hem integrat això ja estem a punt per començar a treballar la nostra consciència emocional prestant sempre atenció a:
Allò que sentim. Com em sento?
Les causes de les nostres emocions. Per què em sento d'aquesta manera?
La seva idoneïtat. Romandre en l'estat emocional que experimento m’ajuda o em perjudica?
La necessitat de gestió. És necessari posar en marxa alguna estratègia de gestió? És així com em vull sentir?
Si algú vol millorar en la seva consciència emocional cal que incorpori aquest mantra en el seu dia a dia. Es tracta d'aturar-se i auto observar-se a través d'aquestes preguntes. Al fer-ho comencem a recórrer el camí descrit per la frase "jo experimento emocions però jo no sóc les meves emocions". Sóc la presència lúcida i centrada que les observa i que es disposa a gestionar-les de manera adequada. Sóc l'espai de llibertat entre el que sento i el que l'emoció m'empeny a fer. Un espai de discerniment i autogovern.
Si volem incorporar la consciència emocional com a recurs per gestionar el nostre esgotament emocional actual, caldrà practicar. Per aquest motiu afegeixo un document amb una proposta per al desenvolupament d'aquesta competència emocional i us animo a portar-la a la pràctica.