Centernars de milers de persones esclaten d'estusiasme i eufòria




Imagina que una persona es desperta un bon dia, surt al balcó i proclama en veu alta: "vull autodeterminar-me i ser amo de les meves respostes! Em reconec responsable dels meus pensaments, de les meves emocions i conductes, és a dir de la naturalesa última de la meva experiència!".


Imagina ara que centenars de milers de persones esclaten d'entussiasme i eufòria al escoltar-lo. S'abracen, ploren d'emoció i ho celebren durant tres dies i tres nits. Tu que passes per allà, sense saber-ne res, preguntes: "Ha guanyat la Champions el Barça? Ha marcat un gol en Messi?".


Aleshores amb cara d'incredulitat et miren i et diuen, a l'uníson: "NO!!!!!!!!! Una persona acaba d'adonar-se'n que els límits que li impedeixen portar una vida serena i creativa no radiquen en el món, sinó en la seva representació del món!". "Ah..." dius tu, mentre et disculpes i et preguntes si encara vius en el planeta terra.


Aleshores amb cara d'incredulitat et miren i et diuen a l'uníson "NO!!!!!!!!! Una persona acaba d'adonar-se'n que els límits que li impedeixen portar una vida serena i creativa no radiquen en el món sinó en la seva representació del món! "

El fet que celebrem més un gol del Barça que la Majoria d'Edat d'algú és un tema que no resoldrem avui, però sí que podem reflexionar sobre què podem fer per determinar-nos a ser llum per a nosaltres mateixos i mateixes.

En primer lloc, podem reconèixer en nosaltres la nostra Presència, la llum que il·lumina i dona testimoni de tot allò que sentim, pensem i vivim. Es tracta d'observar en un espai lliure de judici, que no vol dir lliure de pensament crític, tot allò que ens proposa la nostra ment i recordar que el que ens exilia de l'estat de presència no són aquestes propostes (emocions i pensaments) sinó el gest d'identificar-nos-hi.

En segon lloc, observar amb deteniment les nostres emocions i acollir-les, tant en la seva versió agradable com en la desagradable. Si no ens permetem sentir i expressar el que sentim, la nostra vivència emocional no madurarà i sense aquest procés d'indagació, experiència i maduració l'autogovern emocional no serà possible.



Es tracta d'observar en un espai lliure de judici, que no vol dir lliure de pensament crític, tot allò que ens proposa la nostra ment i recordar que el que ens exilia de l'estat de presència no són aquestes propostes sinó el gest d'identificar-nos-hi.

En tercer lloc, observar el nostre diàleg intern i preguntar-nos d'on surten els pensaments a través dels quals ens narrem la realitat. Surten del millor de nosaltres? Surten com a mínim de nosaltres?. Pensar per compte propi significa buscar dins d'un mateix i exercitar el propi discerniment en qüestions que ens concerneixen íntimament i en les que ningú ens pot substituir. Tot i que temptador i molt còmode, no pensar per nosaltres mateixos ens condemna a viure eternament en la minoria d'edat.


De vegades fer una llista de tothom a qui hem delegat la nostra responsabilitat de pensar per compte propi ens pot ajudar: els polítics a qui votem, els algoritmes de les pantalles a les que servim, els tertulians dels programes que escoltem, els gurús als qui seguim, el Twitter, etc. Tots ells i elles estan diposats a alliberar-nos de la molèstia d'haver de pensar.