Possiblement, vius amb la sensació que el teu dia a dia transcorre de manera accelerada i sense fre. Els dies passen tan de pressa que se t'escolen entre els dits, especialment els caps de setmana. L'esgotament s'ha convertit en el teu animal de companyia i et costa trobar pausa per allò que és essencial.
Si és així és molt probable que el teu problema siguin les esperes i els desplaçaments.
Què és el que fas actualment quan has d'esperar que et toqui el torn al forn o al metge. Què fas quan esperes el bus, el metro o el tren. Què fas quan després de demanar una consumició esperes que te la portin.
I què fas quan et desplaces d'un lloc a altre sobretot quan estàs pendent que "t'arribi alguna cosa" o quan és un desplaçament que has fet milions de vegades?
Ja t'ho dic jo, agafes el mòbil.
Em sap greu dir-t'ho, però aquestes són les conseqüències d'aquest nociu hàbit que de manera furtiva i sense permís s'ha instal·lat en la nostra manera d'estar al món:
La sobreestimulació del circuit de la recompensa que ens atrapa
Els estímuls digitals activen el circuit de la recompensa. Això comporta que una cascada d'hormones i neurotransmissors inundin el cervell provocant sensacions altament plaents i excitants. Això suposa una forta motivació orientada a la repetició, l'elecció d'estímuls digitals en detriment d'altres activitats, una necessitat imperiosa d'estar connectats i dificultats per a autolimitar-nos.
La distracció constant que ens esgota
El canvi atencional constant a través d'estímuls curts i fascinants, en una incessant i dinàmica novetat, ens genera malestar quan hem d'atendre un estímul sostingut en el temps. Dificulta la capacitat de sostenir l'atenció i ens provoca un estat d'alerta que ens condueix a la dispersió i a la distracció, augmentant la possibilitat de cometre errors, perjudicant els processos d'aprenentatge i memòria i els provocant estrès i esgotament.
La gratificació immediata que ens frustra
La majoria de les accions que duem a terme en els nostres dispositius mòbils, provoquen un resultat immediat i gratificant. Quan ens acostumem a aquesta mena d'interaccions, generem malestar quan no aconseguim aquesta immediatesa i gratificació. Aquesta és la il·lusió que promou el món digital. Com a conseqüència, experimentem veritables vivències de frustració davant els lapses de temps propis i normals de qualsevol procés i poca perseverança davant les vivències i reptes que no ens proporcionen gratificacions immediates.
El pensament contemplatiu que desapareix
Sovint utilitzen la tecnologia per a alleujar la sensació d'avorriment perdent així la possibilitat de reflexionar, relaxar-se i donar-li un respir al cervell. No tenim temps per aprofundir en la nostra vivència ni en la nostra vida interior. No reflexionem sobre el món en el qual vivim, sobre la nostra manera d'estar en ell. Tenim menys possibilitats de posar en marxa el pensament crític. Hi ha una sèrie de factors tan imprescindibles per al benestar i la creativitat humana com menjar, veure o moure's. El pensament contemplatiu és un d'ells i està constantment amenaçat en aquesta era, la nostra, on la distracció és constant.
Si en les vostres esperes i desplaçament en lloc de fer servir el mòbil per mirar "los diez actores de Hollywood con el pelo más largo" o "mil maneras de cocinar avena",
feu 5 respiracions conscients i us obriu a contemplar, dialogueu amb el vostre interior, escolteu el vostre diàleg intern, connecteu amb la gratitud o simplement us dediqueu a badar, observareu amb uns dies un canvi radical en el vostre estat d'ànim.
Les sensacions d'acceleració fatiga i esgotament es reduiran notablement, i el més important de tot, us retrobareu amb vosaltres mateixos i mateixes.
Em permeto avisar-vos que no serà fàcil, ja que sovint us trobareu amb el mòbil a les mans sense saber com ha passat. Com més us costi, més necessari és que persevereu en aquest propòsit si el que voleu és preservar el vostre benestar i la vostra llibertat.