Benvolguts equips directius,
És possible que aquestes darreres setmanes hagueu vist convertides les vostres escoles en Centres d'Atenció Primària, empreses de treball temporal o oficines de reclamació. És molt possible, també, que no estigueu rebent ni un sol feedback positiu i que no hi hagi ni una sola persona que us estigui agraint el sol fet d'estar gestionant la tempesta.
Tot i així, quan el desànim, el cansament i l'incertesa us visitin, doneu-los la benvinguda i abraceu aquestes emocions amb el mateix amor i la mateixa admiració que mereixeu vosaltres, ja que aquests processos emocionals ens indiquen que, malgrat tot:
- Esteu vivint amb coratge i determinació el que, possiblement, sigui el desafiament més complexe al que us heu enfrontat mai a l'escola.
-Esteu aconseguint mantenir oberts els centres educatius.
-Aneu cada dia a l'escola amb l'ànim de tirar endavant els vostres projectes educatius.
-Esteu donant resposta a tots i cadascun dels fronts que teniu oberts.
-Esteu intentant animar i acompanyar els vostres claustres.
-Esteu aprenent a ballar amb l'incertesa del que passarà demà des de l'aquí i l'ara.
Sou molt importants. El que feu cada dia té molt valor.
Per seguir, recordeu que:
- Per molt adversa que sigui la realitat, no convertiu el present en una amenaça. Si ho feu, activeu de manera permanent el vostre circuït de la supervivència. Així és com us allunyeu de la presència necessària per viure de manera creativa i lluminosa la situació. Enlloc de "barallar-vos" amb el que està passant, intenteu estar-hi al servei.
-Cada dia guardeu un espai de temps per posar en marxa estratègies de regulació emocional. Feu activitat física, mediteu, quedeu amb els amics, busqueu moments de calma, respiració profunda i connexió íntima, mengeu alguna cosa que us encanti, balleu i canteu, aneu al teatre o a un concert, desconnecteu-vos de les pantalles, passegeu, rieu amb els amics, doneu-ho tot en una classe de aquagym...
Recordeu, això es bàsic per la vostra sostenibilitat.
-Abans d'anar a dormir, estigueu com a mínim 30 minuts sense cap interacció amb la tecnologia i, quan estigueu a punt d'adormir-vos, penseu en 3 motius pels quals us podeu sentir satisfets/es i agraïts/des de vosaltres mateixos/es. Capbusseu-vos en aquest reconeixement i en aquesta gratitud i feu-la extensiva a tot el vostre claustre. El que ens fa mal no és el que no rebem dels altres, sinó el que no ens donem nosaltres. Agraïu-vos, reconeixeu-vos, homenatgeu-vos.
Això que estem vivint ara, tard o d'hora, passarà. Encara que ens costi veure la llum al final del tunel, recordeu que vosaltres sou aquesta llum, per vosaltres mateixos/es i pels altres.
Encara que no ho estigueu rebent, sou mereixedors i mereixedores de tot el reconeixement i l'admiració del món.