L'any 2017 científics xinesos, sur-coreans i nord-americans, van aconseguir evitar una malaltia hereditària en un embrió humà, eliminant un gen defectuós del genoma i substituint-lo amb fragments d'ADN. Mentrestant, aquell any, a l'Àfrica Subsahariana van morir 1,1 milions d'éssers humans a causa de bronquitis i pneumònia.
A principis del segle XXI, els millors restaurants culinaris del món van encapsular en forma d'esfera un volum líquid d'aliment, aconseguint-ne una aparença sòlida. D'aquesta manera s'obtenia en un mateix aliment, dues textures diferenciades, líquida i sòlida. Estaven esferificant. Mentrestant, al món, van néixer 20,5 milions de nadons amb baix pes a causa de la malnutrició de les seves mares i 148,9 milions d'infants menors de 5 anys patien retràs en el seu creixement pel mateix motiu.
L'any 2017 només a l'Àfrica Subsahariana van morir 1,1 milions d'éssers humans a causa de la bronquitis i la pneumònia.
L'any 2016 Google irromp en l'actualitat educativa presentant Google Expeditions, un projecte que permet a l'alumnat a través d'unes ulleres de realitat virtual, viatjar per diferents parts del món. Aquell mateix anys 263 milions d'infants i joves no van tenir accés a cap tipus d'escolarització.
Increïble oi? Com podem ser els mateixos? Com podem ser a la vegada capaços de crear realitats extraordinàries i incapaços d'evitar-ne de devastadores?
Pot ser això passa perquè ens agradi o no, som éssers transcendents amb un impuls ineludible per anar més enllà del que tenim, del que fem, del que sabem i del que som; però només estem desplegant aquesta realitat anant més enllà del que tenim, del que sabem i del que fem i no més enllà del que som. Estem anant més enllà de tot menys del que som nosaltres com a éssers humans i per tant, de la nostra manera d'estar al món, la qual és la que causa d'aquests dolorosos contrastos i del patiment profund i continuat del nostre planeta i de milions de persones.
La falta de temps i recursos dedicats al nostre desenvolupament humà i la falta de la intenció de convertir aquest propòsit en un deure ineludible és el que eleva tots i cadascun dels nostres progressos, alguns d'ells propis de la ciència ficció, a la categoria d'immorals i no els progressos en si.
Estem anant més enllà de tot menys del que som nosaltres com a éssers humans i per tant de la nostra manera d'estar al món.
Només el nostre esforç per esdevenir una versió més genuïna i radical de nosaltres mateixos i mateixes ens pot treure d'aquest gran desafiament. Aquest és el verdader repte, ja que, el seu acompliment farà bons la resta d'acompliments: els social, tecnològics, mèdics, polítics, ecològics i no, i mai, a l'inrevés.
No és una utopia, simplement cal dedicar el mateix temps i els mateixos recursos que hem dedicat a anar més enllà del que tenim, fem i sabem a anar més enllà de qui som i de la nostra manera d'estar al món.
En hi posem? Benvinguts i benvingudes a lliures i útils!
Comments