La Maria és a la biblioteca, cursa l’ESO. Està gaudint dels pocs minuts de wifi i confort tèrmic que li queden abans que tanquin. Les noves restriccions a causa de la Covid-19 deixaran les biblioteques tancades i amb el tancament s’esfumarà la possibilitat d’accedir a la xarxa i a un lloc calent per fer els deures. Abans de marxar llegeix en un pòster glamurós la frase: tota crisi és una oportunitat.
La seva mare neteja durant jornades maratonianes per 6 euros amb 50 cèntims l’hora. Treballa en una empresa subcontractada per una altra empresa on avui a la reunió del comitè de direcció el CEO ha enunciat amb solemnitat: tota crisi és una oportunitat i nosaltres som aquí per aprofitar-la.
El seu pare ha perdut la feina durant la pandèmia, era carnisser. Ara utilitza la bicicleta del seu fill per repartir menjar, amb 52 anys i una motxilla quadrada i groga a l’esquena. Avui ha rebut al mòbil un vídeo motivacional que mai visionarà on un gurú del creixement personal explica que les crisis són oportunitats.
Treballa en una empresa subcontractada per una altra empresa on avui a la reunió del comitè de direcció el CEO ha enunciat amb solemnitat: tota crisi és una oportunitat
Al vespre mentre sopen i pensen de quina manera pagaran el butà i el lloguer, per ells, convertir en una oportunitat una crisi que ha duplicat la seva precarietat i els ha enfonsat per sota el llindar de la pobresa, serà una heroïcitat.
Mentrestant jo, i molts i moltes com jo, estarem confortables a casa, gaudint d’una xarxa de suport abundant i segura, còmodes i complaents llegint algun dels nombrosos llibres que de manera tan encertada expliquen com convertir aquesta crisi que estem vivint en una oportunitat. Ens sentirem part de l’elit que aconsegueix donar-li el tomb a la situació, mentre la distància que ens separa de la precarietat s’eixampla i tenim una mica més lluny de nosaltres famílies com la de la Maria.
És totalment cert que tota crisi és una oportunitat i que ho és per tothom, siguis qui siguis i siguin quines siguin les teves circumstàncies. Però no és el mateix viure-la per sota el llindar de la pobresa i en la precarietat que fer-ho per sobre.
Ens sentirem part de l’elit que aconsegueix donar-li el tomb a la situació, mentre distància que ens separa de la precarietat s’eixampla i tenim una mica més lluny de nosaltres famílies com la de la Maria.
Davant d’això, perquè la crisi no sigui per tots i l’oportunitat només per alguns, em plantejo un triple exercici:
> Agrair el privilegi que m’ha portat a estar per sobre d’aquest llindar. És un privilegi regalat, el 90% del qual no me’l dec a mi, sinó a la família que m’ha criat, a les escoles on he anat, a l’hemisferi on he nascut, al color de la meva pell, etc.
> Preguntar-me què puc fer jo perquè la Maria i la seva família puguin gaudir de les mateixes condicions que jo per aprofitar la crisi i fer-la bona.
> Traduir aquests pensaments en accions d’impacte real i dur-les a terme.
Comments