Com cada 31 de desembre, quan em trobo mirant el passat i el futur per igual, els desitjos i els propòsits xerren amb mi sobre l'any que comença. Aleshores mentre observo com les infinites possibilitats breguen entre elles per prendre protagonisme i acaparar la meva atenció, em recordo a mi mateixa: compte Laia, que els desitjos i els propòsits no són el mateix.
Potser el desig és una proposta de la ment i el propòsit una proposta de la llum que habita en mi. El motor del desig és la carència, el del propòsit la plenitud. Mentre el desig és prescindible i substituïble, el propòsit és una experiència ineludible que ordena les meves passes. El propòsit és Voluntat i no necessita ser alimentat, el desig és capritxós i necessita de la nostra energia per existir. El desig és una cosa que està al meu servei, el propòsit una cosa a la que intento servir.
Un desig és una proposta de la ment i el propòsit una proposta de la llum que habita en mi.
De vegades penso que quan els plans d'una persona esdevenen una rèplica dels plans de la Vida, aquets adquireixen l'estatus de propòsit i que el goig que s'experimenta en aquestes circumstàncies és l'alegria de l'ànima en celebrar-ho.
Experimentar un propòsit et posa al servei del mateix inclús quan aquesta no és la teva intenció. En fer-ho, entres en contacte amb una font d'energia inesgotable que t'impulsa a anar superant adversitat rere adversitat, dubte rere dubte amb una determinació i tossudesa sovint difícil d'entendre des de l'exterior. Experimentar un propòsit et fa sentir partícip amb la Vida, de la teva pròpia vida.
Desitgem sí, sempre! Però intentem no supeditar el nostre benestar a l’assoliment dels nostres desitjos.
I amb tot això, vull dir que desitjar sigui dolent? No! És tan humà i tan bonic fer-ho. Tenim bons desitjos per nosaltres, pels altres i pel món en el que vivim. Desitjos que ens il·lusionen, ens impulsen i ens permeten somiar. Desitjos que omplen de color els nostres dies.
Desitgem sí, sempre! Però intentem no supeditar el nostre benestar a l’assoliment dels nostres desitjos. Desitgem, però evitem necessitar que allò desitjat passi per ser feliços.
Simplement podríem permetre que la Vida disposi dels nostres desitjos i qui sap, potser, de tant en tant, algun d’ells esdevingui una rèplica del seu pla, adquireixi l’estatus de propòsit i el goig ens inundi.
Bons desitjos i bons propòsits.
Moltes gràcies 2020.
Benvingut 2021.