No sabem qui som




Pregunta-li a un alumne de tercer de l'ESO qui és i entrarà en col·lapse. Et dirà: com que qui sóc? I tu li explicaràs: doncs que qui ets tu més enllà del que penses i el que sents, més enllà de la teva família i amics, més enllà dels teus assoliments, de l'Instagram i dels jocs d'ordenador. Qui ets tu? Aleshores et mirarà com si de sobte se n'adonés que s'ha apuntat a una classe de coreà avançat i que no en sap ni un borrall. Com si li preguntessis una cosa que no va amb ell o ella.

No sabem qui som.


Pregunta-li a un alumne de tercer de l'ESO qui és i entrarà en col·lapse. Et dirà: com que qui sóc?

L'abdicació per part nostra d'aquesta responsabilitat ha convertit la nostra identitat en la mercaderia més preuada del món. En la cursa per aconseguir que els éssers humans ens identifiquem amb el que no som, hi trobem el sistema sencer. El negoci consisteix en aconseguir que ens confonguem amb tot allò que no som: les nostres emocions, pensaments, nacionalitats, pors, inquietuds, el que mengem, la roba que portem, el cotxe que conduïm o, fins i tot, el que cotxe que no conduïm però sí que desitgem. D'aquesta manera a través de la nostra exposició constant a la tecnologia ens diuen:

-Ets el que sents per tant, si et vols sentir lliure, com que el nostre cotxe és llibertat compra’l i condueix sentint que la resta no són lliures.

-Ets el que penses per tant, si penses com nosaltres, ets un dels nostres. A partir d'ara has d'aplaudir el que diem i condemnar, no només tots aquells pensaments que ens contradiguin sinó les persones que els han expressat, perquè elles també són el que pensen i per tant, no son dels nostres.

-Ets el que menges, per tant utilitzarem la teva identificació amb una aparença saludable i sostenible per fer-te anar a fer ioga a l'Índia i fer-te menysprear a tota aquella persona que no pot accedir, la majoria, al menjar eco-bio. T'animarem a sentir-te superior a ells perquè tu no ets ells, tu ets bio-eco, com nosaltres.

-Ets la teva nacionalitat, per tant t'animem a centrar-te en els teus trets identitaris particulars i a rumiar-hi eternament tot i que això signifiqui no prestar atenció a les necessitats urgents que arrosseguen a gran part dels teus contemporanis a viure en la precarietat.


Ets el que menges, per tant utilitzarem la teva identificació amb una aparença saludable i sostenible per fer-te anar a fer ioga a l'Índia i fer-te menysprear a tota aquella persona que no pot accedir, la majoria, al menjar eco-bio. T'animarem a sentir-te superior a ells perquè tu no ets ells, tu ets bio-eco, com nosaltres.


I d'aquesta manera ens porten a creure i ens creiem que som el que no som. Els éssers humans tenim emocions, pensaments, desitjos, preocupacions i fins i tot nacionalitat, però no som el que sentim, ni el que pensem o mengem. El pitjor d'aquest procés de suplantació d'identitat arriba quan, al creure'ns el que no som, deixem de buscar el que sí que som i ens limitem a anar canviat de cromos en funció del que és més glamurós o gratificant en un moment determinat. Així és com canviem de Samsung a Apple o de prendre soja a prendre civada.

Retornem a aquell alumne de tercer d'ESO adicte en aquest cas, com tants d'ells i elles, a l'Instagram. A través del procés que acabo de descriure s'ha reduït a la seva aparença identificant-s'hi absolutament. Ho ha fet seguint la següent línia de pensament: una aparença física mereix likes, els likes determinen el que val una persona, per tant la meva aparença determina el meu valor. Jo sóc els meus likes.

Quan aquest penja una foto a Instagram el número de likes determina qui és. Si no rep likes no val res i compte perquè si és noia és susceptible a rebre assetjament en forma de crítiques, burles, manipulació de la foto... I immediatament no és que no valgui res, sinó que el seu valor és proporcional als insults, l'escarni i les burles que ha rebut.

I això explica com una adolescent estimada per la seva família, educada en una bona escola, ben alimentada i amb una xarxa social de suport saludable, esdevé infeliç. Per no haver rebut likes? No, perquè no sap qui és.


Una aparença física mereix likes, els likes determinen el que val una persona, per tant la meva aparença determina el meu valor. Jo sóc els meus likes.

És necessari redescobrir de manera vivencial que en nosaltres hi ha quelcom qualitativament diferent al contingut de la nostra ment i les nostres vivències. Una presència atenta capaç de valorar amb lucidesa tots el moviments de la nostra existència. Un espai on tornar quan el dia a dia ens arrossega i que ens permet estar plenament en el nostre cos, les nostres emocions, pensaments i vivències però sense identificar-nos-hi.

És necessari redescobrir qui som. I un bon començament és fer una llista de tot el que no som:

tot i que els meus pensaments tenen valor, jo no sóc el que penso;

tot i que les meves emocions són legítimes, jo no sóc el que sento;

tot i que la meva aparença és important, jo no sóc la meva aparença;

...