S'ha llevat a les 5 del matí, ja que si pertanys al club de les cinc la teva vida és un sense fi de possibilitats. A les 5:30 ha penjat la primera entrada a Instagram, on mostra un glamurós esmorzar amb l'alvocat com a protagonista. A les 09:30 ha penjat la segona entrada en aquest cas, una espectacular foto crestejant entre dos cims del Pirineu Oriental. Al vespre una última foto ens ha permès veure un idíl·lic capvespre amb posta de sol inclosa, observada des del sostre d'una furgoneta "camperitzada". I aquest és només l'inici d'un cap de setmana "normal" a l'Instagram que òbviament acabarà a Nova York, ja que actualment, cap vida és plena ni té sentit si no passes per Nova York.
Vivim sota el bombardeig constant d'imatges de les vides suposadament perfectes d'altres persones i encara que la nostra lògica ens digui que aquestes imatges són molt selectives, i falsejades, tenen un profund efecte en nosaltres.
En primer lloc, reaccionem instintivament envejant el que no tenim, el que no fem i el que no sabem, deixant automàticament de valorar i, per tant, d'agrair el que sí que tenim, el que sí que fem i el que sí que sabem. Així quan ens pregunten com ens han anat les vacances de Setmana Santa contestem amb desgana que res de l'altre món perquè "simplement" hem passat uns dies al poble, amb les persones de sempre, fent les mateixes coses de sempre.
En segon lloc, i encara més preocupant, arribem a la conclusió que com a persones, "som perquè fem coses". És a dir, que el nostre valor rau únicament i exclusivament en les coses que som capaços de fer. Coses que tindran més o menys valor en funció de la comparativa sense fi que establim amb la vida de les persones que seguim en les aplicacions dels nostres smartphoones.
Res més lluny de la realitat, les persones no som perquè fem coses, les persones fem coses perquè som. És a dir, perquè en nosaltres existeixen un conjunt de virtuts i fortaleses, quan ens animem a expressar-les els resultats ens omplen de satisfacció i sentit. O dit d'una altra manera, les persones ja naixem sent i quan expressem el que som el benestar i el sentit estan garantits, a Nova York fent un brunch o al poble menjant pipes.
Per acabar d'entendre la frase "nosaltres no som perquè fem coses sinó que fem coses perquè Som", t'animo a acomplir la següent activitat.
Quan l'acabis t'adonaràs que, tot el que has assolit al llarg de la vida ha tingut l'origen en agafar el que ja ets, tot aquest grapat de fortaleses i virtuts que configuren la teva identitat més radical, i expressar-les sense condicions. És perquè ets que has pogut assolir tot el que has fet i no al revés.
Commentaires