Hem entès malament les coses. De la mateixa manera que com a finalitat no estem aquí per patir, tampoc estem aquí per ser feliços; i més tenint en compte el que avui entenem com a felicitat: una vida fàcil i regalada, cómoda, sense patiment amb abundància material i hiperconnectada.
Com a finalitat no estem aquí per ser feliços, estem aquí per ser útils! Per servir. Per ajudar a avançar en els grans reptes que tenim entre mans, els quals, per cert, no tenen res a veure amb el 5G, els viatges a Mart o el fet cabussar-nos en el món subatòmic. Tenen a veure amb qui som i com ens expressem. Tenen a veure amb la desigualtat, la precarietat, la injustícia i destrucció del planeta. Tenen a veure amb la pobresa i l’explotació que tots i cadascun de nosaltres expressem cada dia envers nosaltres mateixos, l’altre i els altres.
Com a finalitat no estem aquí per ser feliços, estem aquí per ser útils! Per servir.
Ser útil és el resultat de mobilitzar, desplegar i expressar el nostre potencial; el qual, conjuntament amb l’impuls que ens porta sempre a anar més enllà de qui som i del que ens passa, ens és donat. Som útils quan posem al servei d’aquests verdaders desafiaments el nostre desenvolupament humà i per tant, com a conseqüència i no com a finalitat, esdevenim persones felices. Som persones felices quan descobrim qui som i ens hi posem al servei.
Un dels grans mals de la nostra societat és voler arribar a la felicitat “per se", de manera passiva des del sofà, veient una sèrie de Netflix i amb una comanda de Glovo a punt d’arribar. Quan el sistema amb el nostre beneplàcit converteix de manera deliberada i orquestrada aquest “per se” en un dret, l'angoixa i la buidor estan servides. Una verdadera estafa anomenada indústria del benestar i la felicitat, que al mateix temps ens serveix en safata totes les propostes teòricament destinades a pal·liar aquesta angoixa i buidor. Quina ironia!
Un dels grans mals de la nostra societat és voler arribar a la felicitat “per se”, de manera passiva des del sofà, veient una sèrie de Netflix i amb una comanda de Glovo a punt d’arribar.
Per ser útils hem de desplegar el que som i posar-ho al servei dels verdaders reptes de la nostra humanitat. Però, qui pot desplegar el que és si no sap qui és? Per tant, si volem ser útils hem de contestar l'única pregunta que urgeix ser contestada de veritat: qui sóc jo? La resta poden esperar, aquesta no.