1- Ets docent?
Si la teva resposta és que NO, no t’escapoleixis pensant que això d’educar no va amb tu. La teva manera d’estar al món impacta cada dia en tots i cadascun dels infants i joves amb els que interactues. T’agradi o no sempre estàs educant, per acció o per omissió.
Si la teva resposta és que SÍ, enhorabona! Tens la millor professió del món. Això vol dir que tens un propòsit elevat, el desenvolupament humà dels xiquets i joves que atens a través dels continguts i vivències que els hi proposes. Cada dia inspires a desenes d’alumnes a esdevenir el que seran en el futur. Tot un privilegi, tota una responsabilitat.
2- Gestiones cada dia coses com aquestes?
Avaluar per competències, ensenyar per projectes, educar de manera inclusiva sense els recursos adequats, muntar un circ a tres pistes perquè resulta que l’alumnat sinó s’avorreix, les tic, les tac i les tuc, alumnat de P3 cada vegada més immadur, formacions, més formacions, adequacions curriculars per un tant per cent d’alumnes cada vegada més elevat, etc.
Si la teva resposta és que NO, has contestat malament la primer pregunta, no ets docent. No passa res, recorda no t'escapoleixis.
Si la teva resposta és que SÍ, novament enhorabona! El que fas cada dia és complicat i requereix molt coratge, flexibilitat, obertura de ment, motivació i confiança en tu mateix/a, en la teva escola i en el teu alumnat. Requereix la capacitat d’aixecar el cap per damunt de totes aquestes coses per no perdre de vista el teu propòsit, raó per la qual vas decidir dedicar-te al que et dediques.
3- Ets docent en temps de pandèmia?
Si la teva resposta és que NO, això vol dir que desenvolupes la teva vida professional lluny de la terra. Explica’ns com són les escoles al planeta on treballes, i l’alumnat? i les lleis d’educació? i les persones que fan les lleis d’educació? Segons el que ens expliquis vindrem!
Si la teva resposta és que SI, segueixes gestionant les mateixes dificultats que sempre i n’hi has afegit de noves: mascareta, gel hidroalcohòlic, distància social, grups bombolla, materials adaptats, grups confinats, classes presencials i virtuals alhora, entrades i sortides esgraonades, PCR…
Com que ets un/a bon/a docent, t’estàs prenent molt seriosament tot això i una part molt important de la teva atenció se centra en l’acompliment de totes aquestes exigències en detriment de l’acompliment del teu propòsit que, precisament, és el que dota de sentit la teva feina, el que et genera satisfacció i et recarrega les piles. Aquesta realitat ens porta ineludiblement a la següent pregunta
4- Tens esgotament emocional?
Si la teva resposta és que NO, no és que desenvolupis la teva tasca lluny de la terra sinó que tu ets extraterrestre. Marcià? selenita potser?
Una altra explicació pel teu no, podria ser que els plans d’estudis que et van portar a ser docent incloguessin com a part essencial de la formació el teu desenvolupament emocional i que la LOE inclogués en el currículum el desenvolupament emocional de l’alumnat. Sabem que no és així, però quina il·lusió, oi? Imaginar-ho?
Si la teva resposta és que SI, tranquil/il·la, ets una persona normal que per intentar acomplir la seva missió ha de sortejar nombrosos reptes i dificultats la majoria del quals no tenen a veure amb educar. És possible que sense adonar-te’n hagis acceptat el teu esgotament emocional com a animal de companyia i per defecte hagis donat la responsabilitat de gestionar-lo al teu circuït de la supervivència.
El circuït de la supervivència és la proposta que l’evolució ens ha regalat per fer front a les amenaces reals i imminents com per exemple que un lleó se’t vulgui menjar. S’encarrega d’ocasionar els canvis físics i mentals necessaris per fer-hi front. Principalment, s'encarrega de distribuir la nostra atenció i energia i, per tant, mentre dura l’amenaça (10 mesos de pandèmia), deixa desatesos els processos que tenen lloc a llarg termini: digestió, reproducció, creixement i sistema immunològic. Xocant oi? En plena pandèmia el sistema immunològic desatès.
Ara mateix percebem el present com una cosa de la qual cal fugir. Al fer-ho el convertim en una amenaça i d'aquesta manera, la biologia de la supervivència i l’estrès passa a ser la nostra forma de vida. A la vegada, sense saber-ho ens allunyem de la Presència necessària des d’on estem centrats i accedim als recursos personals que ens permeten respondre de manera útil i creativa a tot allò que estem vivim.
Per tant, del que es tracta és de redescobrir aquest centre en cadascun/a de nosaltres, des d’on poder viure el present sense rebutjar-lo i des d'on desplegar tots aquells recursos que ens permeten tenir experiències professionals sostenibles, satisfactòries i amb sentit.
Si rebutgem el present, a qui estem demanant ajuda és al nostre circuït de la supervivència. En canvi, si l’acceptem a qui estem demanant ajuda és a la nostra Presència obrint immediatament la porta al desplegament dels nostres recursos personals. Aquells recursos que ens mantenen centrats, útils, creatius i lluminosos.
Amb aquest, començo una línia de posts que tenen per objectiu desplegar aquets recursos que ens ajuden a no perdre la presència, a mantenir-nos centrats i centrades i a gaudir de la nostra feina "malgrat tot".